Breudwd Welsh Prose 1300-1425
Cymraeg

NLW MS. Peniarth 10 – page 9v

Ystoria Carolo Magno: Pererindod Siarlymaen

9v

idi o degwch a diweirdep. A phan weles ef y uorwyn flemhychu o|e
charyat a oruc. A damunaw yn|y ỽryt. val na|s klywei neb bot y gyt
ac ef y ỽorwyn. val y gallei gwplau y damunet a|e ewyllys arnei
Pwy a allei datkanu. y sawl amrauel anregyon a oed yno. Ar sawl
amrauayleon wirodeu a drythyllwc a thegwch a oed yr gniuer
kyuedachwyr hynny. Na chlust y warandaw. na llygat y welet na
thauot y draethu hardet a drythyllwc y tylwyth hwnnw ny bu. o wa+
rydeaeth ac am·ryw gywydolyaetheu brenhiniawl val yd oed gynhe+
bic bot y geluydyt drwydi e|hun yn llauureaw. A phan daruu bwyt a
chyuedach y dinoethes y gwassanaethwyr y byrdeu oc eu llieinieu
Ac y kyuodes yr ysweinieit parth ac eu lletyeu wrth gyweiriaw eu
meirch. ac eu dyuyrhau. ac y beri ebran vdunt yn didlawt. Ac yn|y di+
wed y kyuodes y brenhined ar gwyrda y ar y byrdeu. a hu gadarn a|e
canhebrygawd chiarlymaen ar deudec gogyuurd hyt yn ystauell
ysgyuala. Hir oed a blin datkanu kywreinrwyd yr ystauell. namyn
bit dogyn o ỽynac arnei na oruc dyneawl ethrylith y chyphelib. ny
welsit diffic dyd yndi eirioet. Yndi yd oed colouyn o eur a maen car+
bunculus yndi. ac o leuer hwnnw a|e o·leuni. yn dydhau yn wastat
hyt y nos. Yno yd oed deudec gwely o lattwn gwedy. r. dineu a ch
 a chyweirdabeu o bali a syndal a sidan. Ac y|ghymherued
 oed y trydyd gwely ar dec o eur a gemeu o ỽein mawr+
 weirthiawc. ac yn|y gwely hwnnw yd aeth brenhin freinc
 y gyscu a|e deudec gogyuurd yn|y llaill. A gwassana+
 ethwyr a oed rac eu bronn yn heiliaw arnunt ar
eu gwelyeu yny mynychet y mynnynt. Ac ar drws yr ystauell
yd oed maen keu diruawr y ỽeint. yn yr hwnn y gorchymynnawd
Hu gadarn. y ỽn o|e getymdeithion. ymdirgelu hyt y nos y war+
andaw ymadrodeon y freinc. Ac ar hynny hu a gerdawd parth a|e
getymdeithes yw wely gan ymwahanu ar freinc. Ac wynteu a
ỽedylyassant lle ac amsser eu gwareeu drythyll. ỽal y gnoteir
gwedy meddawt ymdidan kellweirus A gwedy hynny Rola+
nt a dechreuawd ymadrawd ỽal hynn. ef a weda ynn eb ef wedy
kyuedach ymadrawd o wareeu. Mi a wareaf yn gyntaf eb
y Chiarlymaen. Paret hu gadarn eb ef yr Cadarnaf ar de+
wraf o|e wareeinc gwiscaw y dwy luric dromaf a chadarnaf
a|e holl arueu a dwy helym. Ac esgynnet ar ỽarch kyweir
o gyfriuedi a phob kyuyryw arueu ar rei eidaw ynteu.
Mi a drawaf drwy hynny oll am cledyf ar ỽn dyrnawt drwy
y marchawc ar march ar holl arueu yny gerdo y cledyf yn|y
da ear hyt y gwaew hwyaf hyt na allo dyneawl olwc y gan+
 uot. Os gwir hynny eb y gwarandawr drwc y reglyda+
 wd hu gadarn y westei. A phan del y dyd mi. a