Breudwd Welsh Prose 1300-1425
Cymraeg

Oxford Jesus College MS. 111 (The Red Book of Hergest) – page 130v

Saith Doethion Rhufain

130v

538

Ef a|wnaeth yn|diueryaỽc. adaỽ kiliaỽ
y ỽrthaỽ ac nat ymladei a niuer y
dinas yr anuon attaỽ ef y seith w+
yr uchot. A|r bobyl disynhwyr heb
welet y brat a|r dolur a|oed ygkud
ydan y deil a|gredassant kelwyd a
ffalsted edewidyon y brenhin. ac a
gymerassant y gỽyr ac a|e rỽymassant
ar uedỽl eu hanuon idaỽ aỻan. Ac y+
na y kyuodes un o|r|doethon y uynyd.
ac y dywawaỽt* ual hynn. Ha|wyrda
heb ef un ansaỽd y deruyd y chỽi o
gredu y|r brenhin creulaỽn racko.
gỽedy y rodoch nyni yn|y uedyant.
ac y somhes gynt y bleid y bugeil.
Pa|wed uu hynny heb ỽynteu. ~
B leid creulaỽn enwir a|oed yn|kei+
saỽ kyfle a chyflỽr ar y bugeil
a|e aniueileit y eu ỻad. Ac ny adei
gauaelgỽn buanỻym oed y|r bugeil
seibeint idaỽ nac yg|koet nac ym
maes. a|r bleid pan|welas hynny a
edewis hedỽch a thagnefed tragywyd+
aỽl y|r bugeil a|e ysgrybul. yr dala y
kỽn a|e rỽymaỽ a|e rodi attaỽ ef. a|r
bugeil ynuyt a|gredaỽd y|eireu kelỽ+
ydaỽc y bleid. ac a|anuones y kwn
y|r bleid. Ac ynteu yn gyflym a|lada+
ỽd y|kỽn. a gỽedy hynny yr yscru+
byl. ac o|r|diwed y bugeil. Veỻy y ỻad
y brenhin creulaỽn racko chỽitheu
oỻ o chredỽch idaỽ. gỽedy darffo idaỽ
yn|ỻad nynheu. Byỽ yỽ duỽ o|chredỽn
idaỽ. nac o|ch rodỽn chỽitheu vyth yn|y
uedyant. Ac yna o|e|kyghor hỽy y gor+
uuant arnaỽ ef ac y|ỻas. Hynn arglỽ+
yd a|dywedaf ytt yn|wir. Megys y my+
nassei ef eu ỻad hỽy bei|credassynt idaỽ
ac ual y|ỻadaỽd y bleid y bugeil o|gredu
idaỽ. Veỻy y ỻad dy wreic ditheu o
chredy idi ac o|phery an ỻad ninheu
o|e hannoc. Na|pharaf myn vy|ffyd
heb ef. Ac yna gỽedy daruot bỽyta y
dywaỽt y urenhines ỽrth yr amheraỽdyr
ual hynn. Megys y tyn arogleu y
deil a|r blodeu. y|tyn yr ymlynyat y|ar

539

y drywed yny goỻo y llỽdyn gantaỽ.
veỻy y mae|doethon rufein y|th tynnu
ditheu o|eireu tec a|pharableu
eureit am|dy|uab yny goỻych dy
vrenhinyaeth a|th gyuoeth. kanys
vn ansaỽd y deruyd itti o|gredu ud+
vnt hỽy ac y daruu gynt y rassian
amheraỽdyr. Beth uu hynny heb ef.
ỻyma y ffyd heb hi na|s dywedaf
o·ny rody dy gret ar|dihenydyaỽ dy
uab auory. Dihenydyir myn uyg
cret a|pha|delỽ uu hynny. ~ ~ ~
L lyma y chwedyl heb hi. fferyỻ
heb hi a|ossodes colofyn ym|per+
ued rufein. Ac ar|benn y golofyn
drych|o|geluydyt igyrmars. Ac
yn|y drych y gỽelas senedwyr ru+
uein pa deyrnas bynnac a geisynt
na ỽrthỽynepei neb udunt. Ac y+
na yn gyflym yd eynt am|benn yr
honn a uynnynt ac y|darestygynt
hi udunt. a|r golofyn a|r drych a|oe+
dynt yn peri y pob teyrnas ofynhav
rac gỽyr ruuein yn vỽy no|chynt.
Ac yna y kynnigyaỽd brenhin y
pỽyl anneiryf o|da y|r neb a|gym+
erei arnaỽ diwreidaỽ y golovyn
a thorri y drych. Ac yna y kyuo+
des deu vroder vn·uam y uynyd. a
dywedut ual hynn. Arglỽyd vren+
hin heb wynt pei caffem ni deu
peth ni a|diwreidem y golofyn.
Pa|wed yỽ hynny heb ef. yn dyr+
chafel ar urdas ac anryded a|uei
vỽy rac ỻaỽ. a|chyfreideu kyndry+
chaỽl yssyd reit yr aỽr honn. Beth
yỽ hynny heb|ef. Dỽy uarileit o
eur heb ỽynt. kanys chỽanockaf
dyn o|r byt y eur yỽ gracian am+
heraỽdyr. a hynny a geffỽch heb
y brenhin. ac eur a berit udunt.
Ac ỽynteu a|gyrchassant a|r eur
tu a ruuein. ac hyt nos hỽynt
a gladassant y dỽy uaril yn|ymyl
y dinas ger ỻaỽ prifford. A thrano+
eth ỽynt a|deuthant y|r ỻys. a|chyf+